dilluns, 28 d’abril del 2014

UN SHIN-SO-KA OLIVACI

Per a confeccionar les línies principals del nostre ikebana, hui comptem amb un dels materials més típic i longeu de la nostra Mediterrània: l'olivera. Respecte a la longevitat dels arbres, hi ha al món bastants espècies d'arbres que poden viure més de 1000 anys, i quasi totes són pins (els més famosos a les Muntanyes Rocalloses als EUA) amb edats que s'acosten als 5000 anys.  
A les nostres terres i a la conca mediterrània hi ha un important grup d'oliveres inventariades que es coneixen popularment com a oliveres mil·lenàries. D'algunes d'estes oliveres s'ha fet una estimació de la seua edat suposant que tenen de 1000 a 2000 anys. Dins la zona de la conca del riu Sénia (nord de Castelló) hi ha classificades com a mil·lenàries 4.580 oliveres basant-se en el perímetre de la soca de l'arbre, mesurat a 1,3 m del sòl, major de 3,50 metres. Entre les més famoses trobem l'Olivera Grossa de la Vila Joiosa (Alacant) que té 1400 anys, i el seu perímetre a 1,3 m del sòl fa 9,10 metres. L'olivera anomenada Lo Parot a l'Horta de Sant Joan (Tarragona) té una edat estimada entre els 600 i els 1000 anys aproximadament. 


                           L'Olivera Grossa, Vila Joiosa (Alacant), 1400 anys



                          Lo Parot, Horta de Sant Joan (Tarragona), sobre 1000 anys


En este any 2014, l'Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera (AEMO) -integrada per 175 ajuntaments i deu diputacions- ha atorgat el premi a la Millor olivera monumental d'Espanya a l'anomenada l'Olivera de les Parelles, que està en la localitat castellonenca de la Jana. El seu origen podria remuntar-se 1500 anys arrere.
Segons el jurat, esta olivera mil·lenària destaca “pel seu majestuós tronc, partit en dos però del mateix entroncament”. Una característica que dibuixa “una estampa única a través de les seues retorçudes venes i grosses gemmes; una autèntica obra d'art viva en contínua evolució”.  El mèrit de la bona salut de què gaudix este ancestral arbre radica “en les atencions que generacions i generacions d'habitants de la Jana han brindat al pare de les seus oliveres”. 

                               L'Olivera de les Parelles, la Jana (Castelló), l'olivera premiada
                               en este certamen amb 1500 anys d'antiguitat





MATERIAL QUE S'HI HA EMPRAT:

   Olivera (Olea europea L.)

   Lliri (Lilium L)


   Aspidistra (Aspidistra elatior)



ELS TREBALLS DEL GRUP




























dimarts, 22 d’abril del 2014

UN SHIN-SO-KA ROGENC

Aprofitant la poda dels jardins de la ciutat, el nostre col·lega Sebastián ens ha proporcionat branques de Prunus cerasifera per a confeccionar les línies principals del shin-so-ka de la classe de hui. I ens ha dut una varietat que dóna fruits comestibles, un fruits menudets que arriben a madurar grans i carnosos. Al jardí del riu Túria hi ha una gran arbrera d'esta varietat, i molta gent, temptada pel fruit roig i lluent, i sense massa contemplacions, cullen la fruita comestible dels jardins privant a les aus dels pocs menjars que els ofereix la natura a la ciutat.


                            Prunus cerasifera amb fruit
  

  MATERIAL QUE S'HI HA EMPRAT:


  Prunera roja (Prunus cerasifera)



   Rosa (Rosa L.)

   Llorer bord (Ruscus L.)


ELS TREBALLS DEL GRUP


















dimecres, 2 d’abril del 2014

UN SHIN-SO-KA ESCULPIT

Anem avançant en l'estudi de l'estil shin-so-ka i avui pertoca un exercici de modelat del material per a treballar l'espai en la composició. Hem treballat amb les apreciades branques de salze que, a banda de presentar per se unes formes tortuoses i molt estètiques, a més, permet fàcilment modelar i donar forma les branques tendres.


MATERIAL QUE S'HI HA EMPRAT:

 








 Salze de branca plana (Salix): per al SHIN, HIKAE, GYO i UCHI-DO NAGASI
   Anturi (Anthurium): per al DO
   Aspidristra (Aspidistra elatior Blume): per al TOME




ELS TREBALLS DEL GRUP























dijous, 27 de març del 2014

ELS ESTILS CLÀSSICS EN L'IKEBANA

El shin-so-ka, estil que es practica actualment a l'escola Enshu, també anomenat soka o seika en altres escoles d'ikebana, és junt amb el rikka de l'escola Ikenobo els estils més clàssics i tradicionals dins de les composicions florals d'ikebana.


 Estil shin-so-ka, també anomenta soka o seika en altres escoles.




Estil rikka de l'escola Ikenobo.

L'ESTIL RIKKA (de l'escola Ikenobo)
L'estil rikka és la forma més antiga d'ikebana que va ser desenrotllat per Ikenobo Senkei durant el segle XV, i que actualment encara es practica amb el nom de rikka shofutai. Es considera l'estil més formal, subjecte a unes normes bastant rígides que no permetien canvis des de la seua creació. En el pas del temps va ser  imitat per altres escoles noves que sorgien amb canvis conceptuals, i va evolucionar donant com a resultat la creació d'altres estils a partir d'ell: el soka o seika (S.XVII), el moribana (S.XIX), el nageire modern (S.XIX) i el jiyuka o estil lliure (S.XX, a partir de la 2a Guerra Mundial).
Els estils de shin-so-ka i soka de la nostra escola Enshu, que sorgeix al S.XVII, igualment tenen el seu origen en les composicions rikka i soka de l'escola Ikenobo. L'establiment de l'Escola Enshu suposa una evolució de l'ikebana en la seua època amb la creació del shin-so-ka, que comporta una abreviació de les línies principals, de 9 a 7, així com un canvi del nom i dels conceptes d'estes línies.
La paraula rikka significa "flors verticals", per la qual cosa les composicions havien de mantindre eixa característica vertical en els seus elements. Estes creacions partien del concepte que les flors havien de representar el Shumi o Shumisen, la muntanya sagrada dels budistes centre de totes les coses, considerada com a símbol de l'univers. Com a resultat d'estes creences, el disseny d'estos arranjaments havien de representar xicotets paisatges naturals emulant la dita muntanya. 
En una composició d'estil rikka sovint s'usen branques d'arbres de grans dimensions, així com d'altres elements que representen objectes i elements naturals del paisatge (reprodueixen muntanyes, roques, rius, aldees, etc.).  Per exemple, s'usa el pi per a representar les pedres i roques en zones elevades de les muntanyes; s'utilitzen els crisantems blancs per a simbolitzar els rius i els corrents d'aigua, etc., etc. En conclusió, tot el conjunt té una profunda càrrega simbòlica d'unió amb allò celestial, amb el coneixement suprem, i en general, amb tot l'univers.

ELEMENTS DE L'ESTIL RIKKA (Escola Ikenobo)
Una composició Rikka tradicional està conformada per 9 parts o línies principals organitzades de manera que expressen la bellesa d'un paisatge natural.  Estes línies són:
1. SHIN (representa el pic superior de la muntanya)
2. MIKOSHI (respresenta les muntanyes altes)
3. SOE  (les muntanyes de la zona il·luminada)
4. SHOSHIN (pic de la part central)
5. UKE (muntanyes de la zona ombrejada
6. DO  (pic a mitja distància)
7. HIKAE (una aldea en la vessant de la muntanya)
8. MAEOKI (la ciutat prop del riu o de la mar)
9. NAGASI (el riu que corre)

REPRESENTACIÓ D'UN PAISATGE NATURAL I ELS ELEMENTS DEL ESTIL RIKKA (Escola Ikenobo)





ESQUEMA BÀSIC DE L'ESTIL RIKKA (9 elements) Escola Ikebono:



 
ESQUEMA BÀSIC DE L'ESTIL SHIN-SO-KA (7 elements) Escola Enshu: