UNA EXCURSIÓ AL PASSAT

Com tots els anys, la Pasqua és propícia per a les excursions campestres i enguany he programat una visita a l'aqüeducte romà de Peña Cortada en Calles (València). És una excursió de molt fàcil accés, ja que la ruta per Chelva, amb cotxe, et porta molt prop de l'aqüeducte. Així que cap allí ens dirigim tota la family.
L'aqüeducte data de finals del segle I principi del II. És una obra d'enginyera civil impressionant, catalogat com la quarta més important de la península, per darrere de Segòvia, Mèrida i Tarraco. Queden molt poques restes del monument però la secció que roman encara en peu en la localitat de Calles es troba en un estat perfecte.

El dia va eixir mig ennuvolat. Alguns núvols passaven, altres es quedaven, altres descarregaven. I així va transcórrer el dia. 
Vam passar per Sot de Chera just en el moment en què ens donava un poc de treva la pluja.

                                  Campos de alfalfa en Sot de Chera

En la muntanya ens vam trobar un plàtan d'ombra (arbre ornamental) amb branques caigudes per les últimes pluges, i com sempre, no vaig poder evitar carregar amb alguna que una altra branca per a donar-li alguna utilitat. I ací està el resultat:

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Plàtan d'ombra (SHIN, HIKAE, GYO i UCHI-DO-NAGASI)
Ruscus (TOME)
Crisantem (DO)
Paniculata (SOE de DO, un complement)

SHIN-SO-KA AQUÀTIC

Estem a la primavera, a finals d'abril, i les pluges no ens abandonen. Les Falles han sigut plogudes, Setmana Santa ploguda, i hui, segon dia de Pasqua, continuen les pluges. L'ambient està molt, molt humit, tant que l'aroma de la primavera no es deixa sentir en la mateixa intensitat que quan l'ambient està una miqueta més sec. En els dies de sol es nota per tota la ciutat un aroma a tarongina tan intens que arriba inclús a ser violent, com una sacsada als sentits. Estem en l'època de màxima esplendor de la floració del taronger, i esperem que dure una miqueta més que altres anys per les pluges, ja que estes ralentitza la floració.

En homenatge a esta època hem realitzat un shin-so-ka aquàtic, amb elements propis dels aiguamolls. Ens ve a evocar la imatge d'una ribera de qualsevol llac, riu o inclús de la nostra Albufera, amb alguns elements que la caracteritzen: els juncs dreçats, alguns pronunciats, altres partits; l'herba just en la vora de l'aigua, amb les gramínies daurant-se al sol junt amb els lliris d'aigua...

UN SHIN-SO-KA AQUÀTIC

 

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Cola de cavall (para SHIN, HIKAE y UCHI-DO-NAGASI)

Junc (SOE de SHIN, un complement)

Avena silvestre (GYO)

Murta (TOME)

Cala o lliri d'aigua (DO)

Crisantem (SOE de DO, un complement)

IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS:

SHIN-SO-KA POBLAT

Esta setmana hem realitzat a l'escola un shin-so-ka poblat, anomenat així per les formes pròpies de les branques principals (SHIN, HIKAE i GYO). Hem utilitzat per a estes tres línies el viburnum, planta la inflorescència del qual, agrupada en xanglots, va a configurar un aspecte poblat al nostre ikebana. En este treball no hem tingut necessitat situar l'uchi-do-nagasi, en canvi sí que s'ha disposat el kosmi perquè hi havia un espai obert que el reclamava.
.

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Viburnum (per al SHIN, HIKAE, GYO i KOSMI)

Ruscus (per al TOME)

Iris (DO)

IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS:

INTRODUCCIÓ A L'ESTIL SHIN-SO-KA

Esta setmana hem iniciat, en l'Escola Municipal de Jardinera de València, l'últim curs d'ikebana amb l'estil shin-so-ka. És l'estil clàssic per antonomàsia i és comú a totes les escoles que practiquen ikebana. Cal recordar que en l'Escola de Jardineria seguim les ensenyances d'ikebana de l'escola Enshu, però a més hi ha altres escoles com la Sogetsu, Ohara, Ikenobo, etc.
Generalment la diferència entre totes elles radica en els elements de la composició, fonamentalment en la seua denominació. En compte d'anomenar a les línies SHIN, HIKAE, GYO…  les denominen línia principal, línia secundària, línies auxiliars, etc. En altres escoles les anomenen línia objecte i línia subjecte, etc. 

SHIN-SO-KA significa:
Shin: cel
so: camí
ka: flors.   És el camí cap a l'espiritual a través de les flors. És l'estil, per tant, més relacionat amb l'esperit, amb el kado, el camí interior, i que s'inicia moltes vegades amb el simple amor a la naturalesa.

EXEMPLE DE SHIN-SO-KA:

ELEMENTS QUE INTEGREN EL SHIN-SO-KA:

A més dels elements ja coneguts i utilitzats en els estils moribana i nageire:
SHIN (el cel)
HIKAE (el xicotet cel)
GYO (la humanitat)
DO (el jo, la flor, la persona que realitza l'ikebana)
TOME (la terra)

Hi estaran presents dos elements més, encara que dependrà de la composició si ho requerix o no (són facultatius), i són:

UCHI-DO-NAGASI que significa "la branca que corre", i que se situa darrere del SHIN en sentit oposat al GYO, equilibrant-lo.

KOSMI: que es tradueixx com "el raconet" i es troba just en el buit que hi ha darrere del DO.

IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS:

 

RECIPIENT
Els recipients més apropiats per al shin-so-ka són els mateixos que el moribana, baixos o alts com si foren copes però amples de boca per a treballar amb kenzan. Es pot obtindre amb els recipients baixos magnífics treballs aquàtics, de paisatge, muntanyosos, etc.

CARACTERÍSTIQUES DEL SHIN-SO-KA
La característica fonamental del shin-so-ka, i que el diferencia del moribana, és la disposició dels elements en el kenzan. Té com a norma fonamental la col·locació de les branques en filera, una darrere d'una altra i sense eixir-se d'ella, per a obtindre un treball esvelt i elegant.

                         Vista frontal 

   

                                Vista lateral

NAGEIRE CASCADA

En este estil en cascada, hi ha un canvi important de la ubicación dels elements. Acostumats a situar-los en la part superior del gerro, que és la seua situació habitual, els traslladem justamente a la part inferior d'este. Veient-ho d'una altra manera, és com una projecció inversa de la imatge, de la mateixa manera que esta es proyectara en un espill. El SHIN, HIKAE i GYO que siempre se situen en la part alta, ara están davall, i en la part superar es trova el TOME. És tot un exercici de canvi espacial.
En este estil es treballa amb comoditat amb elements flexibles o maleables, com el salze, el ginebre, etc.

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Ginebre (SHIN, HIKAE y GYO)
Arbust silvestre (TOME)
Flors silvestres: margarides (DO)
Anemone (SOE)




ALTRES TREBALLS DEL GRUP:

 

NAGEIRE INCLINAT

Este estil s'anomena inclinat perquè el SHIN i el HIKAE estan situats a la dreta lleument inclinats del pla, la qual cosa fa que el GYO es modifica pujant-lo cao amunt.

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Avellaner tortuós (per al SHIN, HIKAE i GYO)

Crisantem (DO)

Arbust silvestre (TOME)

NAGEIRE VERTICAL ACCENTUAT

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

- Estrelitzia (per al SHIN, GYO)
- Fulles d'estrelitzia (HIKAE y TOME)
- Solidag (DO)

NAGEIRE VERTICAL

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

- Sálix ( per al SHIN, HIKAE i GYO)
- Quercus, alzina (TOME)
- Gira-sols (DO)
- Anemone  (SOE com a complement de TOME)

INTRODUCCIÓ ESTIL NAGEIRE

Dins de l'ikebana, hi ha diferents estils o modalitats:

- Moribana
- Nageire
- Soka
- Shin-soka
- Estil lliure, etc.

L'estil bàsic o l'estil principiant és el moribana, que es realitza en un recipient de poca alçària, sense arribar als 10 cm, molt ample i s'utilitza el kenzan (peça de plom amb punxes per tal de subjectar les flors dins del recipient).

En la plàctica de l'ikebana, el nageire suposa un pas més en l'aprenentatge del camí de les flors (kado). La paraula nageire significa literalment, en japonés, flors llançades, tirades; i a diferència del moribana, es realitza en gerros estrets i alts. I malgrat la simplicitat del seu nom, flors llançades, la composició del nageire és bastant complexa per la dificultat en la disposició dels elements en el lloc que s'hi desitja, la qual cosa comportarà l'ús de recurSos i tècniques diferents de les usades en el moribana, com per exemple travessers, forquetes, etc.

REGLA

La composició del nageire va a estar regida, igualmente que el morabana, pel principi del 3:  CEL-HUMANITAT-TERRA.  D'esta manera hi disposem:

A més tenim l'element SOE (el complement) que és un accesori per a qualsevol altre element que el necessite, ja perquè es presenta dèbil o bé perquè siga una mica escàs. Així podrà haver-hi: SOE de DO, SOE de TOME, SOE de SHIN, etc.


CLASSES DE NAGEIRE

En el nageire es distingeixen diverses classes o estils, tot depenent de la forma i les característiques dels elements que disposem per a la composición (si les brinques són verticales, oblíques, caigudes, etc.). D'esta manera hi haurà:

- Estil vertical
- Vertical accentuat
- Estilo inclinat o oblic
- Simètric
- Estil cascada.