dilluns, 27 de febrer del 2012

EL NAGEIRE DE DESPEDIDA

Amb este exercici acabem el curs de nageire fins a l'any que ve. Ens despedim d'este estil que no ens ha resultat gens fàcil la seua execució, fonamentalment per les tècniques i recursos que s'empren tan diferents dels altres estils. Però no ens preocupa massa el fet d'acabar nageire perquè encara ens queda el curs de shin-so-ka que s'inicia a continuació, i que disfrutarem al llarg de tota la primavera.

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT

   Lentiscle: SHIN, HIKAE y GYO

   Salal: TOME

   Roses: DO

ELS TREBALLA DEL GRUP


















dilluns, 20 de febrer del 2012

UN NAGEIRE EN CASCADA

Esta setmana hem treballat amb branques d'eucaliptus per a executar les línies principals (SHIN-cel, HIKAE-el cel menut i GYO-la humanitat), i per primera vegada en este curs hem practicat a l'estil cascada, propi i exclusiu del nageire. Les altres modalitats d'ikebana que practiquem a l'escola (moribana i shin-so-ka) no coneixen l'estil cascada perquè estos és realitzen en recipients molt baixos, de poca alçària, sobre 10 cm aproximadament per al moribana i una mica mes per al shin-so-ka.
Les característiques fonamentals de l'estil cascada és la inversió dels elements, i que en resum diu: el que està dalt ara és troba baix, i el que estava baix ara és troba dalt.


ESQUEMA COMPARATIU

Entre l'estil vertical, més usual, i l'estil en cascada:



  
        Nageire estil vertical                                 Nageire estil en cascada



IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS:


 

S'hi observa amb claretat la inversió que es produeix en l'estil cascada, on:

- SHIN, HIKAE i GYO es traslladen de la part superior a la inferiror,
- TOME, de la materixa manera, es desplaça de la zona inferior, és a dir, de la part més baixa a la part més alta.
- DO se situa entre la part alta i la part baixa, depenent de la composició i l'elecció de cadaú.


DESPLAÇAMENT DELS ELEMENTS:






L'IKEBANA EN CASCADA

MATERIAL QUE S'HI HA EMPRAT:

Eucaliptus: per al SHIN, HIKAE i GYO


Aràlia: per al TOME



Iris o lliri: per al DO



                                           Ikebana nageire estil cascada



ELS TREBALLS DEL GRUP:

          Marisa                                       Paca

          Sebastián 1                              Violeta


                          Sebastián 2

                                       La profe Julia ha realitzar un shin
                               so-ka només amb iris.







dilluns, 13 de febrer del 2012

UN NAGEIRE EN CASCADA

Esta setmana hem practicat a una modalitat poc freqüent en el nageire, l'estil cascada. I és poc freqüent perquè per a realitzar-lo calç disposar d'un material que tinga caiguda natural, com ara l'heura, el potos, el fals pebrer o pebrer bord, etc. Nosaltres hem comptat amb branques d'heura grans i potents dels jardins que envolta l'escola, i el resultat ha sigut un treballs magnífics.
Les característiques d'este estil, en el que és produeix una inversió dels termes, ja han estat explicades en altres entrades:

MATERIAL QUE S'HI HA EMPRAT:
  
   Heura: per al SHIN, HIKAE, GYO i TOME

   Tulipa: per al do





ELS NAGEIRE CASCADA



IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS



ELS TREBALLS DEL GRUP










































dijous, 9 de febrer del 2012

TÈCNIQUES DE SUBJECCIÓ EN NAGEIRE

El nageire és l'estil o modalitat d'ikebana que es caracteritza fonamentalment per l'ús de pitxers o gerros alts i estrets. Per a situar les branques i les flors en el gerro, no s'utilitza el kenzan (peça metàl·lica amb pues que serveix per a subjectar o fixar les flors) que s'usa en moribana, sinó que s'empren diferents tècniques de subjecció de branques, consistents a aplicar unes forquetes o travessers en la boca del pitxer, i que serviran per a situar les branques i les flors en la posició que es desitja.
Per a realitzar les forquetes triarem branques rígides però que tinguen una certa flexibilitat, just de la mesura de la boca del pitxer perquè encaixe perfectament. Si ens excedim en el tall, pot passar que la forqueta quede xicoteta i no arribe a subjectar-se, llavors forrarem els extrems del travesser amb cinta verda encerada, la que s'usa en floristeria, fins que acoble perfectament (foto 1). La cinta té l'avantatge que l'ajustament arriba a ser excel·lent, a més de no danyar el pitxer per la pressió que exercix les forquetes en la boca.

ESQUEMA DE LES FORQUETES
         Travesser            En forma de crueu       En forma de forqueta





                         1. Travesser en forma de creu (amb els extrems coberts de cinta verda
                       encerada que s'usa en floristeria).

També ens podem servir, si les branques ho requerixen, de fils d'aram per a subjectar els primers elements principals en el lloc triat:


                          2. Subjecció del SHIN i HIKAE amb fil d'aram.

                         3. Composición completa. La resta d'elements s'ajusten amb
                            més seguretat els uns amb els altres, sense necessitat de
                            lligar.


Amb estos mecanismes s'aconseguix l'estabilitat de les branques just en el punt que hem triat. 
Hi ha altres recursos a part de les forquetes de subjecció, tal com reflecteix el següent dibuix d'una escola japonesa (no sabria dir a quin pertany perquè està en japonés), i ja explicades moltes vegades a classe de l'Escola de Jardineria de València. Estes tècniques són compartides per totes les escoles d'ikebana existents: Sogetsu, Ohara, Ikenobo, i per descomptat la nostra, l'escola Enshu.