El shin-so-ka, estil que es practica actualment a l'escola Enshu, també anomenat soka o seika en altres escoles d'ikebana, és junt amb el rikka de l'escola Ikenobo els estils més clàssics i tradicionals dins de les composicions florals d'ikebana.
Estil shin-so-ka, també anomenta soka o seika en altres escoles.
Estil rikka de l'escola Ikenobo.
L'ESTIL RIKKA (de l'escola Ikenobo)
L'estil rikka és la forma més antiga d'ikebana que va ser desenrotllat per Ikenobo Senkei durant el segle XV, i que actualment encara es practica amb el nom de rikka shofutai. Es considera l'estil més formal, subjecte a unes normes bastant rígides que no permetien canvis des de la seua creació. En el pas del temps va ser imitat per altres escoles noves que sorgien amb canvis conceptuals, i va evolucionar donant com a resultat la creació d'altres estils a partir d'ell: el soka o seika (S.XVII), el moribana (S.XIX), el nageire modern (S.XIX) i el jiyuka o estil lliure (S.XX, a partir de la 2a Guerra Mundial).
Els estils de shin-so-ka i soka de la nostra escola Enshu, que sorgeix al S.XVII, igualment tenen el seu origen en les composicions rikka i soka de l'escola Ikenobo. L'establiment de l'Escola Enshu suposa una evolució de l'ikebana en la seua època amb la creació del shin-so-ka, que comporta una abreviació de les línies principals, de 9 a 7, així com un canvi del nom i dels conceptes d'estes línies.
La paraula rikka significa "flors verticals", per la qual cosa les composicions havien de mantindre eixa característica vertical en els seus elements. Estes creacions partien del concepte que les flors havien de representar el Shumi o Shumisen, la muntanya sagrada dels budistes centre de totes les coses, considerada com a símbol de l'univers. Com a resultat d'estes creences, el disseny d'estos arranjaments havien de representar xicotets paisatges naturals emulant la dita muntanya.
En una composició d'estil rikka sovint s'usen branques d'arbres de grans dimensions, així com d'altres elements que representen objectes i elements naturals del paisatge (reprodueixen muntanyes, roques, rius, aldees, etc.). Per exemple, s'usa el pi per a representar les pedres i roques en zones elevades de les muntanyes; s'utilitzen els crisantems blancs per a simbolitzar els rius i els corrents d'aigua, etc., etc. En conclusió, tot el conjunt té una profunda càrrega simbòlica d'unió amb allò celestial, amb el coneixement suprem, i en general, amb tot l'univers.
ELEMENTS DE L'ESTIL RIKKA (Escola Ikenobo)
Una composició Rikka tradicional està conformada per 9 parts o línies principals organitzades de manera que expressen la bellesa d'un paisatge natural. Estes línies són:
1. SHIN (representa el pic superior de la muntanya)
2. MIKOSHI (respresenta les muntanyes altes)
3. SOE (les muntanyes de la zona il·luminada)
4. SHOSHIN (pic de la part central)
5. UKE (muntanyes de la zona ombrejada
6. DO (pic a mitja distància)
7. HIKAE (una aldea en la vessant de la muntanya)
8. MAEOKI (la ciutat prop del riu o de la mar)
9. NAGASI (el riu que corre)
REPRESENTACIÓ D'UN PAISATGE NATURAL I ELS ELEMENTS DEL ESTIL RIKKA (Escola Ikenobo)
ESQUEMA BÀSIC DE L'ESTIL RIKKA (9 elements) Escola Ikebono:
ESQUEMA BÀSIC DE L'ESTIL SHIN-SO-KA (7 elements) Escola Enshu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada