El nageire és l'estil o modalitat d'ikebana que es caracteritza fonamentalment per l'ús de pitxers o gerros alts i estrets. Per a situar les branques i les flors en el gerro, no s'utilitza el kenzan (peça metàl·lica amb pues que serveix per a subjectar o fixar les flors) que s'usa en moribana, sinó que s'empren diferents tècniques de subjecció de branques, consistents a aplicar unes forquetes o travessers en la boca del pitxer, i que serviran per a situar les branques i les flors en la posició que es desitja.
Per a realitzar les forquetes triarem branques rígides però que tinguen una certa flexibilitat, just de la mesura de la boca del pitxer perquè encaixe perfectament. Si ens excedim en el tall, pot passar que la forqueta quede xicoteta i no arribe a subjectar-se, llavors forrarem els extrems del travesser amb cinta verda encerada, la que s'usa en floristeria, fins que acoble perfectament (foto 1). La cinta té l'avantatge que l'ajustament arriba a ser excel·lent, a més de no danyar el pitxer per la pressió que exercix les forquetes en la boca.
ESQUEMA DE LES FORQUETES
Travesser En forma de crueu En forma de forqueta
1. Travesser en forma de creu (amb els extrems coberts de cinta verda
encerada que s'usa en floristeria).
2. Subjecció del SHIN i HIKAE amb fil d'aram.
3. Composición completa. La resta d'elements s'ajusten amb
més seguretat els uns amb els altres, sense necessitat de
lligar.
Amb estos mecanismes s'aconseguix l'estabilitat de les branques just en el punt que hem triat.
Hi ha altres recursos a part de les forquetes de subjecció, tal com reflecteix el següent dibuix d'una escola japonesa (no sabria dir a quin pertany perquè està en japonés), i ja explicades moltes vegades a classe de l'Escola de Jardineria de València. Estes tècniques són compartides per totes les escoles d'ikebana existents: Sogetsu, Ohara, Ikenobo, i per descomptat la nostra, l'escola Enshu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada