dissabte, 26 de novembre de 2011

UNA PODA COM DÉU MANA

Esta setmana hem practicat la tècnica de la poda amb un material molt ramificat i poblat, concretament amb el lledoner (cat. almez), un material que ens és familiar perquè anteriorment treballàrem amb ell a l'Escola Jardineria. És molt grat treballar amb este tipus de material per la flexibilitat que presenten les seues branques, qualitat que no és fàcil de trobar amb totes les plantes que tenim al nostre abast.
L'exercici de hui ha consistit a obtindre de cada una de les branques les tres línies principals (SHIN, HIKAE i GYO), afegint més branques en cas de ser-ne necessari. 
En estes dates, el lledoner encara es troba prou complet de fullatge encara que ja comencen a virar les fulles cap als grocs ocres, quasi a punt de caure. També estan repletes de fruits ja madurs, típic de les baies tardorenques:


                       Lledó


En primer lloc ens hem centrat en l'estudi de cada branca per a obtindre les tres línies principals, per a continuació realitzar una poda important de la branca, per a netejar la branca i deixar només allò necessari, així com també deixar els fruits més interessants que puguen completar el nostre treball.


MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:


   Lledó: per al  SHIN, HIKAE i GYO 
  
   Xiprér: TOME   


   Lisantus: DO


   Crisantem: SOE (complement)


TREBALLS REALITZAS A CLASSE


                         Sebastián

                         Rosalía

                          Ana

                          Julia R.

                             Amparo Monleón

                              Isabel

                             Rosa

                       Amparo

                       Mª Loli

                            Carmen

                       Luisa

                      Samurai



dilluns, 21 de novembre de 2011

ELS COMPLEMENTS: SOE

Continuem amb la pràctica del moribana, i esta setmana hem abordat l'estudi dels complements de l'ikebana, denominats SOE.
Els complements poden acompanyar a qualsevol element (al SHIN, al HIKAE, al GYO, etc.) i segons a qui acompanye es denominarà SOE de TOME (complement de TOME); SOE de DO (complement de DO); SOE de SHIN (complement de SHIN), etc.
Quan seleccionem unes branques per a realitzar un treball, estes poden presentar-se de moltes formes: escasses de fulles o flors, massa fines, excessivament esveltes, etc., i moltes vegades haurem d'afegir altres elements que el complementen, sempre amb la finalitat d'equilibrar la composició.  Per tant, tots els elements integrants de l'ikebana (SHIN, HIKAE, GYO, TOME i DO) poden portar complements, però no tots alhora en un mateix treball, sinó només aquells que el necessiten.
I com ja s'ha comentat en altres entrades anteriors, els complements hauran de ser punts molt subtils (la seua presència és només un toc en l'espai per a omplir un buit que necessitem equilibrar); a més hauran de tindre certa gràcia o elegància, i sobretot complementar a l'element que acompanyen (és a dir, hauran de tindre una relació amb ell de proximitat, o de color, o de forma, etc.).


IKEBANA COMPLEMENTAT



IDENTIFICACACIÓ DELS COMPLEMENTS:




MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:


Equisetum:  per al SHIN, HIKAE i GYO

                                     ocola de cavall (Equisetum hyemale)

També anomenada snake grass o cua de cavall, l'equisetum és una planta molt estesa pel mediterrani, encara que la varietat més freqüent del mediterrani meridional, més concretament en la zona de València és l'equisetum arvense, amb fulles allargades com a pèls que naixen en la unió dels segments, i d'ací el seu nom popular "cua de cavall".


                                      Equisetum arvense (cola de caballo)

La varietat que hem emprat en el treball de hui és l'equisetum hyemale, més pròpia de les zones humides del nord de Catalunya i de les Balears. Per ser esta planta d'un ecosistema humit, dotarà a la nostra composició d'esta característica: un ikebana aquàtic.




                           Pelargonium crispumper al TOME


El pelargonium crispum és coneguda comunment a València com malva-rosa. És de la família dels geranis, i la varietat crispum es caracteritza per la forta olor de llima que desprén les seues fulles quan es freguen. Mentres que la malva-rosa pròpiament dita pertany a la família de les malvaceae, de tiges erectes i llargues, i es troba més prop dels hibyscus. L'únic paregut entre les pelargonium crispum i les malva-rosa consisteix en el color de les seues flors: rosa malva.


                               Malva-rosa, malva real, altea


       
anturi o cala (Anthurium):  per al DO









Statice o limòmiun (Statice sinuata L.):  SOE

També anomenada limonium, és una planta típica del mediterrani que en el seu estat silvestre és fàcil trobar entre les altres plantes autòctones. En jardineria es cultiva per la bellesa de les seues flors, però especialment perquè permet assecar-les amb facilitat i no patir el pas del temps. 



                                 Herba d'ós o bearn grass: SOE


L'herba d'ós, també anomenada bearn grass, és una planta originària d'Amèrica del Nord. Té les fulles molt estrets i llargues, que van des de 15 cm a més d'un metre. Té molt de valor en floristeria que la utilitza com a verd ornamental o d'acompanyament. Igualment en ikebana s'utilitza com a acompanyament, per a donar un toc en aquells elements que ho necessiten.


LELS TREBALLS DEL GRUP















dimarts, 15 de novembre de 2011

MORIBANA MODELAT

Esta setmana hem practicat en classe la tècnica del modelat de branques per mitjà de fil d'aram o filferro. Amb esta tècnica es treballa, bàsicament, el pla espacial de la composició, ja que prèviament haurem de determinar com serà l'ikebana que anem a confeccionar i cap a on s'orientaran les branques. Per tal d'aconseguir-ho, cal estudiar amb deteniment el material seleccionat, decidir cap a on anirà cada branca, i mentalment modelar el treball en l'espai. No sempre les branques estaran orientades al nostre gust. Algunes es podaran, i d'altres les modelarem segons la direcció que voldrem perquè s'ajusten a la nostra composició. Però a més, no totes les plantes són mal·leables, i en estos casos ens ajudarem del fil d'aram que enrotllarem a les branques amb la finalitat de mantindre la posició i orientació de les línies principals que hem projectat.

És convenient esmentar que no s'ha de posar fil d'aram en tot l'ikebana -perquè donaria l'efecte d'un treball massa forçat- sinó només aquelles branques triades per a obrindre l'efecte desitjat.

En l'ikebana de hui s'ha emplat per a les branques principals (SHIN, HIKAE i GYO) una varietat de l'eucaliptus, l'Eucaliptus Gunni, més atractiva i decorativa que l'eucaliptus comú. Esta varietat d'eucaliptus està molt ramificada, i en la majoria de casos serà necessari realitzar una poda exhaustiva per a alleugerir les branques.


                           Eucaliptus comú



                                      Eucaliptus Gunni



TÈCNICA DEL FIL D'ARAM


                         Diferents tipus i grossàries de fil d'aram


S'ha emprat el fil d'aram de color verd, igual que s'usa en floristeria. N'hi ha de diferents grossors, però sempre triarem el més fi perquè passe desapercebut en el conjunt:




MORIBANA MOLDEAT


MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Eucaliptus: SHIN, HIKAE y GYO
Brassica: TOME
Gerbera: DO




IDENTIFICACIÓ DELS ELEMETS



ELS TREBALLS DEL GRUP


                                    Charo

                          Sebastián

                  Isabel

                           Victoria





dimecres, 9 de novembre de 2011

IKEBANA ESTIL MORIBANA

Hola amics i amigues,

Comencem novament, en este mes de novembre, el curs d'ikebana en l'Escola Municipal de Jardineria a València 2011-2012, i l'afrontem amb l'esperit renovat d'il·lusions per tot el que ens queda per davant, per tants treballs com farem, per tant com aprendrem,…  per tantes i tantes coses que ja vos anirem comentat el més interessant de tot el que anem abordant.

Com tots els anys, el curs comença amb ikebana estil MORIBANA, per a passar al següent curs en l'estil NAGEIRE, i finalment el tercer curs que serà amb l'estil SHIN-SO-KA. Són tres estils diferents amb regles igualment diferents, que es caracteritzen tant pels elements com pel tipus de recipient en què es realitza la composició:


Estil moribana. Es realitza en recipients baixos, 7-10 cm d'alt, i prou amples, i poden ser redons, quadrats, ovalats, etc.




Estil nageire. En este estil s'usan recipients tipus búcars, pitxers, botelles de colla ample, etc. de qualsevol grandària.


Shin-so-ka. En este estil s'usen recipients semblants als del moribana, encara que si emprem els típics del shin-so-ka, que són més elevats, realçaran millor els treballs.



Hem començat amb un moribana senzill d'executar. Hem emprat com a línies mestres o línies principals branques de murta (també anomenada murta, igual que en valencià, o murta). Esta planta es caracteritza fonamentalment per l'aroma que desprén quan es frega. Són arbustos molt típics de les nostres terres i que estan presents en moltes festes civicoreligioses. Encara hi ha pobles, inclús a València ciutat, que mantenen la tradició en alguns festejos, el que es denomina “l'entrada de la murta”, que consistix en un grup de carros adornats amb flors i garlandes des dels quals escampen branques de murta pel carrer, davant d'una comitiva civil o pagana, o com passa en la majoria de vegades, religiosa. La finalitat és provocar una atmosfera especial amb l'aroma penetrant que desprén la planta i que s'estén segons es va xafant. És un element que s'usa en molts ritus, igual que l'encens, per a purificar l'ambient i donar més solemnitat als actes.


                         Murta, cast. murta, mirto, arrayán (Myrtus communis)

                           Entrada de la murta (C/ Cavallers, València)


MORIBANA INCLINAT

Una altra característica important de la murta, a part de l'aroma, és la seua mal·leabilitat. Les branques jóvens són molt flexibles, la qual cosa permet treballar-les per a donar la forma desitjada i així obtindre treballs realment interessants. Les nostres branques ens suggerien cert moviment i el resultat ha sigut un moribana inclinat:





MATERIAL QUE S'HI HA EMPRAT:

Murta: per al SHIN, HIKAE y GYO
Crisantem: per al DO
Aràlia: TOME



IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS: