dilluns, 30 de maig del 2011

SHIN-SO-KA DEPURAT

Ja hem arribat a fi del curs. Amb molt de pesar ens despedim de l'Escola fins a la pròxima cita, a principis del pròxim hivern. Tenim per davant tot l'estiu per a posar en pràctica les ensenyances apreses en este curs que ara acabem, i que han sigut molt intenses, amb un nivell de coneixements prou elevats i, en general, ha sigut molt, molt satisfactori per a les alumnes/els alumnes d'este curs. Trobarem a faltar eixa cita setmanal amb l'Escola.

Este últim treball l'hem denominat "shin-so-ka depurat" perquè ha sigut tot un exercici de neteja i de depuració dels elements. Hem treballat amb branques de lledoner, molt ramificades i poblades que, després de l'estudi de cada branca, hem tallat i eliminat tot el que no ens interessava per a deixar-les les més aclarides i netes possible. S'ha comptat amb una característica important del lledoner: és molt flexible i permet modelar les seues branques amb facilitat el que ens ha possibilitat realitzar treballs mal·leables amb molt de moviment. Els resultats han sigut molt estètics i elegants (a les proves em remet, veure fotos de col·legues).

El lledoner (en cast. almez) és un arbre propi de les nostres terres que antigament es plantava per a donar ombra junt amb les cases de cultiu. S'aprofitava quasi tot: les fulles i els fruits com a remei astringent; el fruit comestible, amb sabor a mel i dàtil, es fabricava vi dolç i melmelades; la fusta, elàstica i molt apreciada en fusteria, s'emprava per a mànecs de ferramentes i sobretot per a fer les forques que servien per a orejar en les eres.
En definitiva, un arbre molt apreciat que encara seguix plantant-se en parcs i jardins per a potenciar l'avifauna, sent les merles els que més mengen els seus fruits.


                         Lledoner molt poblat i ramificat


                     
 
                        
SHIN-SO-KA DEPURAT


                            Shin-so-ka depurat



MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Almez:  SHIN, HIKAE, GYO y UCHI-DO-NAGASI
Gerbera: DO
Myrto: TOME


IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS






ELS TREBALLS DEL GRUP





















diumenge, 22 de maig del 2011

SHIN-SO-KA INCLINAT

El shin-so-ka inclinat o engrunsat pel vent representa moltes vegades els capritxos de la naturalesa o, més prompte, l'hostilitat del medi en algunes zones en què no permet que els arbres cresquen en condicions normals, és a dir, amb el tronc vertical, amb les arrels i branques horitzontals i equilibrades, etc... sinó tot al contrari, creixen en un terreny poc idoni i amb unes condicions res favorables, principalment per trobar-se en paratges on el vent assota amb violència. La contemplació d'este fenomen produïx una sensació fascinant, però al mateix temps inquietant, perquè es pressent que alguna cosa no està en el seu lloc, que l'equilibri natural s'ha trencat:





Esta setmana hem treballat amb l'arç negre per a les línies principals (SHIN, HIKAE i GYO). És una planta mediterrània que creix en els sotoboscs d'encinars i pinedes. Es caracteritza per ser un arbust llenyós i molt, molt espinós. Actualment s'utilitza amb molta freqüència en la repoblació ecològica per a recuperar el tapís vegetal de les muntanyes.



                         Espino negro

Les branques que ens han correspost en este treball estaven molt poblades i ramificades, encara que ja presentaven certa inclinació, i amb una bona poda i neteja d'espines hem accentuat eixe caràcter que buscàvem:

                         Shin-so-ka inclinado


MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Espí negre: SHIN, HIKAE, GYO i UCHI-DO-NEGASI
Ruscus: TOME
Roses: DO
Crisantem: SOE (complement de DO)


IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS:


ALTRES TREBALLS DEL GRUP:

                          Esperanza


                          Rosalía


                          Marie



diumenge, 15 de maig del 2011

UN SHIN-SO-KA UNA MICA MÉS ORIENTAL, SI N'ÉS POSSIBLE

Estem esgotant les últimes setmanes del curs shin-so-ka en l'Escola Municipal de Jardineria de València. Només ens queda un parell de setmanes per a finalitzar el període lectiu del 2010-2011, en el que ja hem donat els cursos de moribana, nageire i ara shin-so-ka. Així que estem aprofitant al màxim les classes, de tal manera que la profe Julia ens proporciona a vegades fins a dos treballs per classe, fet que agraïm per les moltes facilitats que ens oferix per a practicar ikebana. Dit açò, esta setmana ha succeït: hem realitzat dos treballs. D'una banda, l'ikebana propi del dia, ja programat i amb uns components específics; d'altra banda, un ikebana improvisat amb elements sobrants de treballs de classes anteriors, la qual cosa ens ha plantejat un repte ajuntar elements a l'atzar.

El treball d'esta setmana l'hem titulats “Un shin-so-ka un poc més oriental, si és possible” perquè ens recorda als jardins japonesos d'aurons de color púrpura.
Hem treballat les línies principals amb el prunus ornamental, també cridada prunera roja, cirerer de Pissard, prunera de Japó, etc. Molt conegut i apreciat en els nostres jardins mediterranis, el prunus o prunera ornamental de fulla roig posseïx tot l'atractiu d'una bella floració en blanc o en rosa pàl·lid a què se suma l'original to del seu fullatge que resulta ideal per a realitzar contrastos amb els tons verds.

                               Prunus o pruner roig

Mentres que l'auró japonés, a qui ens recorda per les seues fulles i les seues tonalitats, també és un arbre apreciat al Japó anomenat momiji. Bé és sabuda l'admiració i el respecte que senten els japonesos per la naturalesa fins al punt d'arribar a fer tota una festa davant de qualsevol esdeveniment natural, com és el sakura (la floració del cirerer a la primavera), però també ho és el momiji a la tardor, quan els aurons verds canvien progressivament de color i passen a tonalitats rogenques abans de caure la fulla. Els japonesos, i no japonesos, fan excursions a les proximitats de la muntanya Fujiyama per a contemplar els momiji, i entre branques i fullatge veure aparéixer al fons la silueta del Fuji. Tot un espectacle per als ulls.


                     Momiji al peus del munt Fujiyama (By iruquina.com)


Este arbre té molta simbologia en la cultura japonesa i actualment se'l coneix un poc més, bàsicament entre els jóvens, pels tatuatges. S'ha posat de moda dibuixar-se kanji (caràcters de l'escriptura japonesa), mànega, símbols japonesos, etc. Entre estos últims és habitual el dibuix de les fulles de bambú i sobretot el del full de l'auró japonés, símbol del temps que passa. Els dissenys de tatuatge sovint empren esta fulla surant en l'aigua, o arrossegada pel vent, que encara denota més eixe pas del temps. El súmmum en tatuatges arriba al disseny de grups de fulles d'auró que se "vessen" des dels muscles cap al pit o l'esquena, cobrint una gran part de la pell. I això ja és un tatuatge important.
Però a banda dels tatuatges, en occident s'ha popularitzat l'auró japonés, més que per la seua presència en els jardins, pels arbres bonsai.


                      Auró japonés (cast.Arce japonés)


                                  Auró japonés bonsai



UN SHIN-SO-KA UN POCO MÁS ORIENTAL


MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Prunus: para SHIN, HIKAE y GYO
Cales o lliris d'aigua: DO
Seneci: TOME
Bougardia: SOE








IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS








ELS TREBALLS DEL GRUP


                             Rosalía


                             Julia O.


                             Julia profe


                             Julia R.





UN SHIN-SO-KA  IMPROVISADO

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Gladiols: SHIN y HIKAE
Aspidistra: GYO
Tulipans: DO
Fenoll: TOME


                             Rosalía


                      Samurai