dimarts, 8 de febrer del 2011

L'ESTIL MORIBANA


El treball realitzat en la classe de hui es caracteritza per ser una composición pròpia de finals d'hivern, quan apareixen els primers brots de salze. Per les característiques pròpies de les branques, s'ha realitzat un treball vertical, elevat, i les branques del salze permeten el moldejat per a aconseguir les formes insinuoses i harmonioses.

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Salze: per al SHIN, HIKAE y GYO
Aràlia: per al TOME
Gerbera: per al DO
Cornus: per a complement de DO (que s'anomena SOE). S'usa un complement sutil i lleurer per a complementar el DO que en este exemple és escàs.



IDENTIFICACIÓ DEL ELEMENTS:






dimarts, 1 de febrer del 2011

ELEMENTS AUXILIARS: els complements

ELS COMPLEMENTS

Cada element o línies principals de l'ikebana (SHIN, HIKAE, GYO, TOME i DO) poden tindre complements que l'acompanyen i que l'harmonitzen. Algunes vegades les flors o branques que tenim queden escasses o pobres i en conseqüència requerixen d'alguns complements per a equilibrar la composició. Estos  hauran de ser uns tocs subtils d'un altre material que hauran d'estar prop d'ells. Així podem disposar complement de DO, complement de TOME, etc.

ESQUEMA DELS COMPLEMENTS





EXEMPLE DE COMPLEMENTS



MATERIALS:
Llentiscle (per al SHIN, HIKAE y GYO)
Ruscus (per al TOME)
Roses (DO)
Paniculata (per a complements: SOE)

Comentari:
És un ikebana de mà dreta, ja que el primer element que es col·loca és el SHIN, i segons l'orientació d'este configurarà el treball de mà dreta o d'esquerra. En este cas està situat el SHIN a la dreta i determinarà tot el treball projectant-se des de la dreta cap a l'esquerra.
L'HIKAE és una branca inferior del SHIN que junt amb el GYO forma l'estructura base triangular. El TOME està format per les branques de ruscus, situat en la part inferior del SHIN, planta molt fàcil de modelar donant-li una orientació cap a la part frontal de la composició per a obtindre més volum. 
I finalment el DO, que està representat per les roses, que per la seua grandària n'hi ha prou amb dos. No obstant, s'ha complementat tant el DO com el TOME amb la paniculata (les floretes blanques al costat de les roses i en la part inferior prop de l'aigua) que li dóna al treball sensacions de boira en la part inferior o de núvols en la superior. Els complements han de ser tocs subtils, com en este cas transparents.










KU (el buit)



La creació de buits en ikebana és un element molt important en la composició d'arranjaments florals. De la mateixa manera que la música disposa de notes i silencis en les composicions, la creació de buits en l'ikebana són fonamentals perquè d'estos depén l'aparició de l'espai. És un element nou que no es té en compte en les composicions occidentals. Els buits van a provocar transparències i sensacions lleugeres en la composició. El buit més important que hem de respectar s'anomena KU, situat entre el HIKAE i el GYO.

UBICACIÓ DEL KU:



DO (la persona practicant d'ikebana)




DO (representa l'ikebanaka -la persona que realitza l'ikebana-)
Elements: el DO està respresentat, generalment, per la flor, i la seua elecció i distribució representa la persona que realiza l'arranjament floral. És en certa manera una projecció de qui realitza la composició (unes flors més altes del normal representarà un estat d'ànim elevat, en canvi unes flors xicotetes i amagades pot significar un estat d'ànim arreplegat, decaigut).
Generalment van en número imparell, l'únic número parell permés és el 2 que representa el yin i el yan (la dualitat vida-mort, home-dona, llum-ombra, etc.). Està terminantment prohibit el número 4, és un número tabú al Japó associat a la mort.
La col·locació de les flors no és dificultosa i depén sempre del tipus de flor que disposem. Amb el temps s'aprén a col·locar-les segons la seua classe, forma, color, etc. Cal evitar col·locar-les a la forma occidental com si les disposàrem en un búcar, totes arrepretades i mesclades amb fulla verda. Generalment cal disposar les flors a diferents altures, aprofitant la forma i moviment de cada flor, i traure-les del centre de la composició, com si reberen o miraren la persona que les contempla, etc.



TOME (la terra)



- TOME (la terra)
Elements: el componenet que respresenta el TOME es confecciona amb un material diferent dels elements anteriors emprats per al SHIN, HIKAE i GYO,  i sempre se situa al costat contrari del GYO, just davall del SHIN. La seua posició és sempre més baixa que el GYO, com si es pretenguera tocar el sòl però sense que caiga cap avall ja que li llevaria energia. Inclús quan s'usen TOMES que pengen del pitxer com en cascada (en el nageire per exemple) la punta sempre ha d'alçar-se una mica cap amunt.
Significat: és l'element terra, el més baix, en la zona humida. Representa les coses a què tenim afecció, les coses materials. Ha de tindre volum i se situa davall del SHIN en direcció cap avant, en la zona frontal.





GYO (la humanitat)






ESQUEMA AMB PERSPECTIVA



- GYO (la humanitat)
Elements: generalment el component que representa el GYO se situa en diagonal al SHIN i HIKAE (en sentit oposat a ells) i prou més inclinat. Formen una primera estructura bàsica triangular: SHIN, branca alta i vertical, darrere HIKAE, i en sentit oposat a als dos el GYO.
Significat: té per funció equilibrar el centre, a l'anar al costat contrari del SHIN, i crear l'“univers” o espai entre les branques, que és la verdadera finalitat d'este estil. En este espai interior, com si fora el cor de la composició, situarem la flor.  SHIN, HIKAE i GYO són sempre del mateix material.







HIKAE (el xicotet cel)


   Un element nou fa de HIKAE      



   Una branca del SHIN fa de HIKAE            

- HIKAE (el xicotet cel)
Elements: és la branca que se situa darrere del SHIN i té una alçària aproximadament de dos terceres parts d'este. Si el SHIN està molt ramificat, una d'estes branques pot fer les funcions de HIKAE, ja que tots els elements són punts en l'espai i es pot arribar a ells de totes maneres, sempre mantenint una harmonia i equilibri en les branques.
Significat: esta branca té la funció d'atorgar profunditat a la composició floral.





SHIN (el cel)



- SHIN (el cel)
És el primer component que se situa en la composició i determinarà, segons les característiques pròpies de les branques o de les tiges, que s'ubique orientat cap a l'esquerra (serà un treball de mà dreta), o cap a la dreta (ikebana de mà esquerra). Cal tindre en compte que qualsevol branca té un anvers i un revers. Anvers, la cara on la fulla rep la llum, i per tant seran més clares. Revers, la cara de la fulla que mira cap a l'ombria i no els dóna la llum directa, i en conseqüència serà més fosca. Mai no situarem el revers de les plantes al front del treball, que és la cara que es visualitzarà l'ikebana, perquè farà la sensació d'estar veient la composició per darrere.

Elements: poden ser branques, tiges, fulles, etc.. És el punt més alt, per la qual cosa caldrà contar amb eixa característica a l'hora de triar el material per a este element. Respecte a la forma, pot anar vertical, com en esta foto, inclinat cap a fora, oblic, etc. Tot depén del tipus de plantes que disposem.
Significat: el SHIN significa la part més elevada i espiritual de les coses, l'univers, allò desconegut, el coneixement, etc.  Funciona com una espècie de transmissor de l'energia del cel i de la terra a l'home.



ELEMENTS DE L'IKEBANA


ELEMENTS QUE SEMPRE ESTARAN PRESENTS EN UNA COMPOSICIÓ D'IKEBANA

S'estableix com a primera norma que tots els elements que apareixen en l'ikebana (SHIN, HIKAE, GYO, TOME i DO) són punts en l'espai, als quals es pot arribar no sols en línia recta, sinó de totes les maneres possibles: inclinada, obliqua, invertida (com en cascada), etc. La qüestió és arribar a través de les branques o de les flors fins eixe punt a l'espai. Igualment s'especifica que no són punts rígids, inamovibles, ja que, moltes vegades, caldrà adaptar-se a les branques i flors que disposem en eixe moment.



IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS EN L'ESTIL MORIBANA:
          Ikebana estil moribana i els elementes que l'integren



Els elementes es distribuixen a través de tres grans zones o parts, que corresponen al principi de tres:


El principi de 3: tres zones, el cel, la humanitat i la terra i els elements en cada zona


 
ESQUEMA ON SE SITUEN ELS ELEMENTS:





MATERIALS

L'equip bàsic per a elaborar un Ikebana és molt senzill, es podria resumir en:

- Tisores per a podar (les ideals són les hasami, importades de Japó). 
Kenzan (base metàl·lica amb pues que serveix com a suport per als arreglaments), i 
- Recipient baix i ample (tipus ensaladera, o una cassola ampla i baixa). Algunes d'estes ferramentes són importades de Japó, però són fàcils de substituir per unes tisores de podar normal i corrent, i en compte de kenzan, per mossy (esponja porosa verda molt absorbent que s'usa com a suport en els arranjaments florals).


 
El kenzan és probablement l'utensili més important i característic de l'Ikebana. És una plataforma de plom amb multitud de claus esmolats en la seua superfície per a facilitar la subjecció del conjunt floral i al mateix temps actuar de contrapés. Deuen pesar molt per a balancejar el pes dels diferents materials (flors, branques…), les pues esmolades i juntes mantenen les tiges ben assegurades en el seu lloc. Poden tindre diferents grandàries i formes: rectangulars, angulars, redons, en forma de palmito; dependrà del recipient que usem per a la composició. Un altre tipus de subjecció és el shippo, un ferro circular amb buits on col·loquem les branques, encara que este tipus s'utilitza en pitxers per a l'estil nageire d'ikebana. 


Les hasami o tisores japoneses han sigut especialment dissenyades per a tallar a través de la tija en una escala de grossor, però no hi ha raó per la qual no es puga usar unes tisores normals de podar branques.



El recipient.
És de gran importància triar adequadament el recipient, depenent de l'estil que anem a elaborar; per a dissenys de l'estil moribana podrem usar per exemple tests molt poc profunds, safates de forma oval o circulars, plats amples i poc profunds, ensaladeres, etc, per a l'estil nageire usarem pitxers alts, botelles, gerros estrets, etc....


TIPUS D'IKEBANA

Hi ha diferents estils de composicions florals dins del món de l'ikebana. Els dos gèneres més bàsics són:

1. ESTIL MORIBANA (significa flors agrupades), que es realitza en recipients baixos, d'escassos centímetres d'alçària, màxim 10 cm i de formes diferents: quadrada, redona, ovalada, etc... en els quals les flors se subjecten per mitjà del kenzan (peça metàl·lica amb pues que facilita l'ancoratge de branques i flors).


ESTIL MORIBANA (amb recipient baix i ample)


2. ESTIL NAGEIRE (siginifica flors llançades o deixades caure), que es practica amb gerros o pitxers estrets i alts en els quals no s'usa el kenzan i la subjecció de les branques i flors es fa a través d'altres recursos de subjecció: travessers, creuetes, etc.


ESTIL NAGEIRE (amb recipient alt i estret)

Moribana significa, pels seus components, -mori- agrupar, i -bana- flor, flors agrupades. L'estil moribana és l'estil més modern dels existents actualment (només té uns cent anys), i té com a característica fonamental el fet de no necessitar la presència del tokonoma (tarima on se situa l'ikebana i que antigament era obligatori) a més de permetre com a novetat l'ús de flors occidentals, trencant amb la rigidesa dels ikebanas clàssics. Una altra característica important és el recipient amb què es treballa: ha de ser baix, de poca alçària, i ample de boca. 




PRINCIPIS TEÒRICS

L'atractiu de l'ikebana consisteix en el contrast que es produeix amb la nostra pròpia tradició d'arranjaments florals. En occident el principi de simetria ho regeix tot, en canvi la tradició japonesa predica la recerca de l'harmonia i de l'equilibri a través de la asimetria. I contra la nostra concepció de vitalitat i riquesa per acumulació d'elements, en la cultura occidental, l'ikebana prefereix la simplicitat en la composició, que s'organitza de manera que produesca una sensació de volum i relleu per a obtindre un conjunt harmoniós amb eixes formes simples, i que es tradueix en una estètica depurada i refinada. 
L'ikebana està regit per una norma fonamental

                                 EL PRINCIPI DEL TRES

El principi del tres es basa en la filosofia budista que considera:
Zen: el cel
Jin:  l'home
Tchi: la terra


El budisme penetrà al Japó cap al S.VII d.C. a través de la Xina i Corea, i des dels inicis els monjos en els temples comencen a fer ofrenes a Buda a través de les flors (elements que segueixen el mateix cicle que l'home: vida-mort), i ben prompte projectaren en estes ofrenes tot el seu univers religiós, en el qual representaren estos tres elementes: el cel, la humanitat i la terra. 

Actualment encara es fan les composicions florals seguint estos elements primigenis que els monjos budistes establiren. La distribució d'estos tres elements en la composició d'un ikebana la podem trobar en:
- La part més alta de les composicions se situa el cel
- La part inferior, la més baixa, estaria la terra
- La part intermèdia trobem la humanitat que estaria situada entre el cel i la terra, i que s'alimentaria d'ambdós elements: del cel, de tot allò espiritual, i de la terra de tot allò material. De l'equilibri de totes les parts consistirà l'harmonia de la composició.


ESQUEMA DEL PRINCIPI DEL 3

                            Principi del tres:  cel-home-terra



DEFINICIÓ D'IKEBANA

La paraula Ikebana prové del japonés 生け花 o いけばな que significa flor viva col·locada, provinent de les paraules:

  - ikeru (生ける significa col·locar), i
  - bana (sonorització de hana  que significa flor) .
També l'ikebana es coneix com a kadō (華道 o 花道, el camí de les flors).

En síntesi, amb la paraula ikebana es denomina l'art japonés d'arranjaments florals. Es tracta d'una composició no sols decorativa sinó també espiritual realitzada bàsicament amb flors, encara que també s'usen branques, fulles, fruits i llavors. A més del seu propòsit estètic, també s'utilitza com a mètode de meditació, ja que la seua expressió connecta amb el flux de les estacions i els cicles de la vida. El fet que les obres siguen efímeres, a causa del material de què estan fetes, el converteix en un acte de reflexió sobre el pas del temps. 
L'origen d'este art, de més de 500 anys d'història, va ser en un principi ofrenes religioses en els temples budistes, però actualment s'ha exportat a tot el món com un art en el coneixement de les flors i la naturalesa en general. 


En resum: