UN SHIN-SO-KA UNA MICA MÉS ORIENTAL, SI N'ÉS POSSIBLE

Estem esgotant les últimes setmanes del curs shin-so-ka en l'Escola Municipal de Jardineria de València. Només ens queda un parell de setmanes per a finalitzar el període lectiu del 2010-2011, en el que ja hem donat els cursos de moribana, nageire i ara shin-so-ka. Així que estem aprofitant al màxim les classes, de tal manera que la profe Julia ens proporciona a vegades fins a dos treballs per classe, fet que agraïm per les moltes facilitats que ens oferix per a practicar ikebana. Dit açò, esta setmana ha succeït: hem realitzat dos treballs. D'una banda, l'ikebana propi del dia, ja programat i amb uns components específics; d'altra banda, un ikebana improvisat amb elements sobrants de treballs de classes anteriors, la qual cosa ens ha plantejat un repte ajuntar elements a l'atzar.

El treball d'esta setmana l'hem titulats “Un shin-so-ka un poc més oriental, si és possible” perquè ens recorda als jardins japonesos d'aurons de color púrpura.
Hem treballat les línies principals amb el prunus ornamental, també cridada prunera roja, cirerer de Pissard, prunera de Japó, etc. Molt conegut i apreciat en els nostres jardins mediterranis, el prunus o prunera ornamental de fulla roig posseïx tot l'atractiu d'una bella floració en blanc o en rosa pàl·lid a què se suma l'original to del seu fullatge que resulta ideal per a realitzar contrastos amb els tons verds.

                               Prunus o pruner roig

Mentres que l'auró japonés, a qui ens recorda per les seues fulles i les seues tonalitats, també és un arbre apreciat al Japó anomenat momiji. Bé és sabuda l'admiració i el respecte que senten els japonesos per la naturalesa fins al punt d'arribar a fer tota una festa davant de qualsevol esdeveniment natural, com és el sakura (la floració del cirerer a la primavera), però també ho és el momiji a la tardor, quan els aurons verds canvien progressivament de color i passen a tonalitats rogenques abans de caure la fulla. Els japonesos, i no japonesos, fan excursions a les proximitats de la muntanya Fujiyama per a contemplar els momiji, i entre branques i fullatge veure aparéixer al fons la silueta del Fuji. Tot un espectacle per als ulls.

                     Momiji al peus del munt Fujiyama (By iruquina.com)


Este arbre té molta simbologia en la cultura japonesa i actualment se'l coneix un poc més, bàsicament entre els jóvens, pels tatuatges. S'ha posat de moda dibuixar-se kanji (caràcters de l'escriptura japonesa), mànega, símbols japonesos, etc. Entre estos últims és habitual el dibuix de les fulles de bambú i sobretot el del full de l'auró japonés, símbol del temps que passa. Els dissenys de tatuatge sovint empren esta fulla surant en l'aigua, o arrossegada pel vent, que encara denota més eixe pas del temps. El súmmum en tatuatges arriba al disseny de grups de fulles d'auró que se "vessen" des dels muscles cap al pit o l'esquena, cobrint una gran part de la pell. I això ja és un tatuatge important.
Però a banda dels tatuatges, en occident s'ha popularitzat l'auró japonés, més que per la seua presència en els jardins, pels arbres bonsai.

                      Auró japonés (cast.Arce japonés)

                                  Auró japonés bonsai

UN SHIN-SO-KA UN POCO MÁS ORIENTAL

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Prunus: para SHIN, HIKAE y GYO

Cales o lliris d'aigua: DO

Seneci: TOME
Bougardia: SOE

IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS

ELS TREBALLS DEL GRUP

                             Rosalía

                             Julia O.

                             Julia profe

                             Julia R.

UN SHIN-SO-KA  IMPROVISADO

MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

Gladiols: SHIN y HIKAE
Aspidistra: GYO
Tulipans: DO
Fenoll: TOME

                             Rosalía

                      Samurai