dimecres, 21 de desembre de 2011

UN MORIBANA PER A L'ANY NOU

Arriba el Nadal i amb este acaba l'any i també el curs de moribana. Este últim treball està dedicat a l'Any Nou, ja que els japonesos no celebren el Nadal però sí l'inici d'any. Per a això, la profe Julia ens ha seleccionat un material amb molta simbologia dins de la cultura nipona:


MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:


Pinus sylvestris, pi: per al SHIN, HIKAE y GYO
El pi és un arbre mític per als japonesos. Representa la vida, a més de ser símbol de constància, salut, longevitat, força de caràcter i del silenci, este últim molt important per al creixement espiritual dins del budisme zen.
El pi és un element molt apreciat en els jardins japonesos. En estos es juga moltes vegades amb dos conceptes que es contraposen: l'eternitat i l'instant. El concepte de "eternitat", del longeu, de la qual cosa Roman, s'alterna en un mateix espai amb el "instant", és a dir, amb l'efímer i perible, representades ambdós idees pel pi i el cirerer.


Ilex: TOME
Pertany a la gran família dels grèvols. Els seus fruits rojos representa, simbòlicament, salut, energia, alegria, etc. A més el fet de ser baies, fruits d'hivern, té un significat d'abundància, de riquesa per tot el que produïx la terra.
El roig és el color més estimulant de la roda cromàtica. Per a algunes cultures és el color més important de la vida: està relacionat amb allò etern, amb la força, la saviesa. El roig és sang, i la sang és vida.


Rosa: DO
La rosa és un emblema per a moltes cultures. La seua imatge s'ha utilitzat en civilitzacions antigues, en creences, religions i ideologies. És el símbol de la bellesa, de l'amor i de la felicitat. Actualment, la bellesa dels seus pètals i la fragància que desprén continua sent el més valorat d'esta flor.
Respecte a la simbologia dels colors, el groc s'associa a la felicitat, alegria, energia, intel·ligència, coneixement, etc.

Branques daurades: SOE
Utilitzarem uns tocs de SOE daurat per a representar el desig d'allò matèrial (dels diners) que en certa manera, una vegada satisfet els anhels espirituals, també és necessari en esta època de crisi.

ELS IKEBANES D'ANY NOU

                            Concha


                      Luisa


                                          Marta

                      Rosa


                                Rosalía

                               Victoria

                               Samurai

                              Sebastián (ha substituït el pi per fruits de melia)



dilluns, 12 de desembre de 2011

TÈCNIQUES DE PODA

 APROXIMACIÓ A LA PODA DE BRANQUES
Presentem un exercici fàcil i zencill, i de manera arientativa, de quina manera s'ha de realitzar una poda de branques per primera vegada. Amb estes indicacions volem donar solucions pràctiques a les persones que s'inicien en esta tècnica d'ikebana.
En primer lloc, no existeix un únic mètode de tall i poda en el món de l'ikebana, ja que cada escola d'ikebana té les seues tècniques i els seus estils, i dins de la nostra escola, les tècniques poden ser molt variades. A més cal tindre present que influeixen altres factors, com el tipus de material que s'usa, la pròpia elecció, la sensibilitat de cada persona, etc. Així que, les possibilitats d'afrontar una poda són múltiples, i només amb la pràctica i el perfeccionament de les tècniques s'obté la destresa sufient per a arribar a solucions molt més atrevides i harmonioses.
En segon lloc, cal esmentar que quan es treballa amb materials molt ramificats, el primer que hem de fer és contemplar la possibilitat d'obtindre els tres elements principals de la mateixa branca:
 - SHIN (representa el cel)
 - HIKAE (el cel menut)
 - GYO (la humanitat)
No sempre serà possible aconseguir-ho, però almenys SHIN i HIKAE sí que en serà fàcil.

Comencem amb un examen del material. En este cas tenim com a exemple una branca d'eucaliptus gunni (eucaliptus de fulla redona que s'usa en floristeria. Fig. 1):



                                                                            Fig. 1 

Primerament cal elegir les línies principals.
Característiques de la branca d'eucaliptus: tot el material es caracteritza per estar molt ramificat, amb branques simètriques en forma de creu. (Alerta amb les formes en creu i la simetria, cal rebujar-les). D'esta mateixa obtindrem el SHIN (representa el cel) i el HIKAE (el cel menut).  
  1. El SHIN (el cel) sempre serà el punt més elevat del treball, que identificarem amb el punt més alt de la branca.
  2.  El HIKAE (el cel menut), en canvi, ha de ser un punt inferior que el SHIN i ha d'estar situat una mica cap arrere (veient-lo frontalment), perquè la finalitat és que done profunditat al conjunt. 

En el cas de l'exemple amb l'eucaliptus de la Fig. 2 , triarem la branca inferior dreta per a fer de HIKAE per tindre tota la branca inclinació natural cap a la dreta
Per al GYO (la humanitat) hi afegirem una branca posteriorment:

                                                                          Fig. 2

Un breball de mà esquerra.
Quan veiem que la branca té una inclinació natural cap a la dreta, i elegim el HIKAE a la dreta del SHIN, significa que realitzarem un ikebana de mà esquerra, és a dir, va a ser un treball que es projecta d'esquerra cap a la dreta (dit d'una altra manera: parteix de la esquerra i es desenrotlla cap a la dreta, per tant un treball d'esquerra, que és d'on parteix Fig. 3).



Fig. 3. Conjunt o treball de mà esquerra

Elecció d'elements que s'hi han de podar.
Una vegada elegits els dos punts principals (SHIN i HIKAE), cal podar la branca per a deixar-la neta. Si esta ja té la alçària que necessitem, tot el que s'hi troba des de la base cap amunt ha de quedar sense branquetes ni fulles, i així anirem pujant amb el tall cap a les branques superiors fins a deixar-la neta. S'hi pot deixar alguna branca al llarg de la tija per a equilibrar el conjunt, però tot dependrà de la resta d'elements que s'hi incorporen.

NORMA: S'ha de tindre molt present que les branques simètriques o en creu no son gens estètiques en ikebana (un principi bàsic d'ikebana és la ASIMETRIA), per la qual cosa cal evitar-la (la simetria).

Elegim les blanques susceptibles de ser eliminades (Fig. 4):

                         Fig. 4. Les línies puntejades en roig són les branques que s'han d'eliminar. 



De tots els elements tallats s'ha obtingut una branca neta (Fig. 5):

Fig.5

Efecte simètric.
Si haguérem deixat alguna branca simètrica, en forma de creu, l'efecte haguera sigut este ( Fig. 6):

Fig. 6
                                                            

El muntatge de l'ikebana.
A partir d'ací, ja podem situar la branca principal en un recipint adequat per a moribana. El recipient pot ser de qualsevol forma: redona, quadrada, ovalada, etc. però sempre ha de tindre una alçària que no supere els 10 cm. Subjectarem la branca SHIN sobre el kenzan (base de plom que permet subjetar les flors. Fig. 7):


Fig. 7

Elecció del GYO (representa la humanitat).
Una norma que hem de tindre present en la situació del GYO és que segons s'haja situat el HIKAE, dreta o esquerra del SHIN, en este exemple hem elegit a la dreta del SHIN, aleshores el GYO també anirà a la dreta del SHIN. REGLA QUE S'HA DE CUMPLIR SEMPRE.
Per al GYO elegirem una branca més menuda que la branca principal i sempre del mateix material que les branque anteriors (l'eucaliptus), i la situarem just enfront del SHIN i del HIKAE, formant una estructura triangular (Fig. 8):
 
 
Fig. 8

És important assenyalar que estos elements (SHIN, HIKAE i GYO) són punts en l'espai i les branques que hi anem incorporant poden marcar estos punts de qualsevol forma, segons les característiques de les branques o la pròpia elecció de cada u, però sempre s'ha de buscar l'estètica millor possible (Fig. 9):

                             Fig. 9. Formes en què es pot arribar al GYO

Estructura triangular.
A partir d'esta estructura triangular formada pel SHIN, HIKAE i GYO (realitzats amb branques del mateix tipus de material, en este cas eucaliptus), en la seua base se situarà el nucli o el cor de l'ikebana amb la incorporació de la resta d'elements (Fig. 10):

                             Fig. 10. Estructura triangular formada pel SHIN, HIKAE i GYO


Incorporació del TOME (representa la terra).
El TOME està format, generalment, per un material distint de l'usat per als elements anteriors (normalment solen usar-se fulles grans), i se situa en la base del SHIN en direcció cap a avant de la composició floral (veient-la frontalment. Fig. 11).

Incorporació del DO (representa la persona que realitza l'ikebana).
Este element està format generalment per la flor, que en podrà ser 1, 2 o 3 (sempre impar, l'únic par admés és el 2), i se situa aproximadament en el centre de la composició. El número 4 és tabú perquè la fonètica és la mateixa que la mort. (Fig. 11)

                                                 Fig. 11

Presència de l'element KU (el buit).
El KU és un element importantíssim en tota composició que s'ha de respectar sempre. Té com a característica el fet de donar transparència i lleugeresa al conjunt. És un component que, encara que és un buit, conforma un espai molt necessari per a equilibrar i harmonitzar la composició. El lloc on se situa és entre el DO i el GYO. Vegeu Fig. 12:

                                                   Fig. 12


El resultat final:




EN RESUM:
Les parts de l'ikebana.
Si observen detalladament l'esquema, l'ikebana està compost per:



LOCALITZACIÓ DELS ELEMENTS


Tot això sense comptar amb els complements (SOE) que s'hi poden incorporar per a acompanyar el SHIN, HIKAE, etc. si són massa lleugers o escassos i es necessita completar-los, i aleshores s'anomenen SOE de SHIN, SOE de DO, etc. depenent de l'element que completen.




divendres, 9 de desembre de 2011

UN MORIBANA NET, NET

Depenent del tipus de branques que utilitzem per a confeccionar l'ikebana, sempre actuarem de manera diferent per a obtindre les línies principals (SHIN, HIKAE i GYO), és a dir, que el fet de podar branques, depurar fullatge, netejar i eliminar fruits, etc., dependrà de les característiques pròpies del material amb què treballarem. Insistirem més a fons amb la poda en branques més denses, com el prunus o el lledoner -per dir materials ja coneguts-, i no realitzarem a penes poda amb materials com el sálix o el salze, perquè no tenen a penes fulles. Així és la forma de procedir.
I comencem amb un estudi dels materials triats per la profe Julia per a esta jornada: la canna indica. D'ella cal obtindre les les tres línia principals. El treball de hui ha consistit, més que a podar com ja estem acostumats, a realitzar una bona neteja de tota la tija, com per exemple: triar les fulles que ens interessa conservar, eliminar les fulles que no ens serveixen, suprimir les fulles marcides, neteja de llavors, etc. 

Les branques de la canna es presenten prou rectes, fermes. Els brots sorgixen de la terra directament del rizoma, formant grans mates:
                     
                        Canna indica




MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

  Canya d'Índia (Canna indica): per al SHIN, HIKAE i GYO



  Amarant (Amaranthus hypocondriacus L.) : TOME


Gerbera (Gerbera): DO


   Xanglot de dàtils (palmera datilera): per al SOE (complement)


TREBALLS REALITZATS A CLASSE

                              Amparo Monleón

                               Ana

                     Antonia

                               Isabel

                                        Marta

 
                               Sebastián

                               Samurai

Sebastián, el més aplicat del grup, s'ha exercitat amb un altre ikebana per al depatx del cap. Té com a protagonista una orquídia phalaenopsis

                                             Sebastián