dilluns, 14 de gener de 2013

RUTA PEL ROMÀNIC NAVARRÉS

Enguany hem continuat amb les nostres rutes d'hivern per a descobrir el millor del romànic del nord de la península. Fa alguns anys que començàrem esta aventura des d'Andorra recorrent les parròquies romàniques de les seues valls. Passarem a Catalunya per visitar el romànic de la Vall de Boí, amb Boí, Taüll, Barruera, etc... declarades totes elles Patrimoni de la Humanitat. Continuàrem visitant, i més recentment, el romànic d'Osca amb la Jacetània i la comarca del Somontano. I ja en este any ens hem endinsat per territoris de Navarra des d'Aragó, per la banda oriental, per a realitzar dos itineraris: la ruta de la Navarra Oriental des de Sangüesa fins a Olite, i més al sud, la ruta de la Ribera Tudelana.


RUTA DEL ROMÀNIC PER LA NAVARRA MEDIA ORIENTAL
AL SUD DEL CAMÍ ARAGONÉS DE LA RUTA COMPOSTEL·LANA


 

El romànic de Sangüesa està influït, bàsicament, pel Camí de Santiago que té en esta ciutat una de les referències més importants perquè per ací penetra la ruta aragonesa que prové de Jaca i des de França per Somport. 
Una característica arquitectònica molt important i comuna a la gran majoria d'esglésies romàniques del Camí de Santiago és el famós ajedrezado jaqués, consistent en un tipus d'ornamentació basat en cilindres menuts alineats de manera discontínua amb forma de sanefa que es va introduir per primera vegada, i en abundància, a la catedral de Jaca (1077), i prompte s'imitaria esta decoració escampant-se per les noves construccions al llarg de tot el camí fins a Santiago de Compostel·la. Per tant la presència d'este element ens indica que ens trobem en el Camí de Santiago.

                                 Ajedrezado jaqués

Sangüesa és una de les poblacions més monumentals de Navarra per l'apogeu dels pelegrins en la ruta de Santiago la qual cosa va afavorir la construcció d'edificis tant religiosos com civils a Edat Mitjana. Una de les construccions més belles és l'església de Santa Maria la Real (final del S.XII-XIII), famosa per la seua portada monumental i per la profusió i abundància d'escultures.
En esta portada participares dos tallers: el de Leodogarius, escultor francés, que es va dedicar a la construcció de la part inferior; i el mestre de Agüero (o de San Juan de la Peña) que elaborà les escultures de la part superior. El mestre de Agüero ja ens és familiar per les escultures tan meravelloses que va realitzar en els capitells del Monestir de San Juan de la Peña i és un plaer tornar a trobar-nos-el per la singularitat de les seus escultures.

Església de santa Maria la Real de Sangüesa


Espectacular la porta de l'església que crida l'atenció per l'abigarrament de les figures, la reiteració dels motius i un cert desordre en el conjunt. 

Al timpà, hi ha una escena central que representa el juí final amb les corresponents conseqüències en el paradís i l'infern:

Jesucrist presidint com a jutge el juí final, està envoltat de quatre àngels que toquen les trompetes quan arriba l'hora del juí. Els hòmens i les dones estan situades en dos pisos, a la dreta de la porta segons ixes, les persones justes i bones estan abillades amb vestits, i a l'esquerra de la porta les persones nues que es dirigeixen cap al Creador per a ser jutjades. Baix d'estes figures està sant Miguel amb ales pesant les ànimes:

Al costat de sant Miquel, es presenta una escena dantesca amb dimonis i dos figures nues mossegades per serps en els pits i l'entrecuixa, símbol del pecat de la luxúria, tema molt recurrent que veurem repetit al llarg de la nostra visita en altres esglésies.
                                Arquivoltes de la porta de santa Maria
                                        la Real de Sangüesa

 
                               Acabament d'una arquivolta amb una dona
                                      mossegada en els pits per dos rèptils.



RUTA DEL ROMÀNIC PER LA RIBERA TUDELANA
AL SUD DEL CAMÍ FRANCÉS DE LA RUTA COMPOSTEL·LANA




LA CATEDRAL DE TUDELA
La catedral de Tudela s'edifica sobre la mesquita major cap al 1180. El plantejament és romànic però els acabats evolucionen cap al gòtic. El més impressionat és la porta occidental de la catedral anomenada "la Porta de Juí". Està formada per huit arquivoltes repletes de figuretes que mostren, amb tot luxe de detall, quasi ratllant amb el sadisme, els diversos turments a què són sotmesos els pecadors i les pecadores, segons el tipus de pecat. I com és habitual a l'Edat Mitjana, la representació de les persones virtuoses es troben a la dreta de la porta (a la nostra esquerra), i els pecats i els seus castics a l'esquerra de la porta.
 

                                Porta de Juí

ELS PECATS DE LA LASCÍVIA. A l'Edat Mitjana els pecats de la lascívia, delictes relacionats amb la carn, eren bàsicament la luxúria, l'adulteri i la sodomia, sent  molt freqüent la representació d'estos actes condemnables tant en l'art romànic com en el gòtic. Una bona representació la tenim en la Porta de Juí:

La luxúria. És un dels pecats més representats en l'art medieval encarnat en una dona atacada per rèptils en els pits i els genitals. Açò posa en relleu la idea medieval que la pecadora/pecador rep el castic en l'òrgan amb què ha pecat.


La sodomia. Este pecat es castiga mitjançant un dimoni que porta a dos hòmens penjants boca per avall dels genitals, amb la qual cosa es fa referència al seu caràcter d'"invertit", i es manté la norma d'òrgan pecador > òrgan castigat.


 
L'adulteri. Este pecat està representat per una parella d'home i dona lligats amb una corda, els adúlters, i un dimoni els mostra un espill, símbol de la luxúria i la vanitat. En la següent dovella són cremats dins de l'olla.



CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE TUDELA
Els capitells són el centre d'interés d'este impressionat claustre romànic (1186) que es troba en molt bon estat. Són capitells historiats que narren escenes bíbliques religioses i fantàstiques, fins i tot, alguns estan dedicats al pelegrinatge compostel·la, així n'hi ha un dedicat al mateix Santiago l'Apòstol.





La resurrecció de Llàcer. D'entre tots els capitells sobreeix especialment este per alguns trets singulars que el fan únic. L'escena presenta Llàcer en el moment de la resurrecció i a Jesucrist aproximant la mà al sepulcre com volent tocar Llàcer, i al seu voltat diverses persones presèncien el miracle.  Possiblement és el capitell més bonic per la tècnica emprada, en el qual destaca la plasticitat en la vestimenta dels personatges i fins i tot la mortalla de Llàcer. Però també destaca per la capacitat de mostrar els sentiments: com el de la sorpresa provocada en els personatges davant del miracle, o , el més increïble de tot, el de mostrar la pudor que desprén el cos amb el gest dels personatges de darrere que es tapen el nas amb les mans per a evitar la pestilència. Igualment mereix atenció la disposició dels personatges en dos plans, uns davant i altres darrere, cosa que li dona una visió tridimensional a l'escena, sent una tècnica prou inusual en esta època (1186).


Pels camps navarresos d'Olite, antiga capital del Regne de Navarra, davall de la seua majestuosa fortalesa s'estenen, actualment, camps d'avellaners amb la flor avançada. I era massa irresistible a la nostra vista el fet de pensar quin ikebana podria eixir-nos-en. Tan sols prenguérem algunes branques menudes per a celebrar amb un shin-so-ka la nostra ruta romànica.


                           Castell fortalesa d'Olite


                            Camps d'avellaners


L'IKEBANA
    
MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:

  Avellaner: per al SHIN, HIKAE i GYO

  Heura: per al TOME

  Iris  anemone: per al DO 

  
UN SHIN-SO-KA EN HOMENATGE AL CÍSTER



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada