dijous, 12 de gener del 2012

RUTA ROMÀNICA PEL ALTO ARAGÓN

Este Nadal ens hem dedicat a completar algunes de les rutes del romànic més interessants del Pirineu i que encara teníem pendent. En concret hem fet dos rutes: la de la comarca del Somontano i la de la Jacetània, les dos en la província d'Osca (Aragó).


RUTA DEL SOMONTANO



RUTA DE LA JACETÀNIA


Al llarg de les dos rutes hem descobert l'art romànic en totes les seues expressions: l'arquitectura, escultura, pintura, etc., sent l'arquitectura, amb les esglésies, col·legiates i monestirs, les més monumentals, i sincerament, la qual cosa més ens ha agradat.
Teníem com a punt base Osca. Cap a orient discorre la ruta de Somontano, i cap al nord, a través de la comarca de la Foia d'Osca, es troba la Jacetània. Jaca és la capital de la comarca, i a través d'esta ciutat s'inicia una de les Rutes Compostel·lanes més transitada que travessa els Pirineus des de França, que està a escassos quilòmetres. 
En els S. XI i XII s'inicia una gran onada de pelegrins des d'Europa als llocs sants per a venerar les relíquies de l'apòstol Santiago a Compostel·la. I amb el pas de pelegrins, va penetrar en la península nous pensaments, noves corrents i una nova cultura, i fonamentalment per esta via es van expandir els nous estils arquitectònics que van triomfar a Europa: el romànic
Hem visitat monuments meravellosos, però un destaca d'entre tots per la seua ubicació i pel conjunt en si mateix, el monestir de Sant Joan de la Peña (que va albergar durant diversos segles el calze -sant grial- que va usar Jesús en l'última cena. L'últim rei de la Corona catalano-aragonesa Martí l'Humà, en el S. XV, el va reclamar per a València, i encara noman ací a la Seu de la ciutat).




                         Monasteri de San Juan de la Peña (Osca)

Els capitells del xicotet claustre estan considerats els de millor factura de tot el romànic aragonés. Generalment l'escultura d'estos segles es considera una mica tosca, inexpressiva, hieràtica, però el treball del Mestre pedrapiquer de Sant Joan de la Peña ens descobreix unes escultures extraordinàries amb una expressivitat i un refinament en els detalls no vist fins ara.
Cal entendre la importància dels capitells en esta època, ja que es van utilitzar com a suport perquè l'església expressara els seus missatges litúrgics, o els passatges bíblics, així com la condemna dels vicis d'una societat que era inculta i no sabia llegir, per la qual cosa els capitells eren com a llibres oberts fàcils d'entendre pel poble.

CAPITELLS DEL CLAUSTRE DE SAN JUAN DE LA PEÑA

Avís d'un àngel a Sant Josep mentres dorm. Li anuncia que el xiquet Jesús corre perill perquè Herodes el busca per a matar-lo. 
És una escena molt rica en elements minuciosos: l'àngel en forma de palometa amb les seues ales esteses, la gràcia amb què esta toca delicadament Sant Josep, la manta que el cobreix, el gorro de dormir de l'època, el coixí amb els seus detalls, els ulls tancats de Sant Josep, etc. El mestre de San Juan de la Peña va imprimir un estil propi amb característiques molt definides i visibles en este claustre, com són els ulls en forma d'ametla o d'insecte, els plecs de les robes semicirculars o l'ús d'un repertori fix de formes vegetals al llarg de tots els capitells. Destacar també la forma d'esculpir les seues figures: xicotetes amb caps desproporcionats i grans, i encara més grans els ulls.


El pecat original i la recriminació Divina. L'escena es compon d'Adam i Eva (incompleta) on s'aprecia en ambdós la recriminació divina pel pudor que presenten. Eva es cobrix amb una túnica i oculta el sexe amb la mà esquerra (mà impúdica), mentres que Adam assenyala amb la seua mà dreta el tros de poma que possiblement s'ha entravessat, tapant-se amb la mà esquerra el sexe ja cobert amb un pàmpol (incidix en el doble pudor). La figura sobresurt fonamentalment per l'expressivitat del conjunt i, sobretot pel detall de com es cobrix el sexe.



Anunci de la traïció de Jesús en l'Última Cena. Jesús junt amb els quatre evangelistes. El deixeble predilecte de Jesús, Juan, reclina el seu cap en el muscle del Mestre amb un gest d'amor, mentres que Jesús porta la seua mà fins a la boca del traïdor, Judes.  Sobre la taula hi ha el que pareix un pa i un atuell amb un peix, que Judes està intentant agafar per la cua. Es creu que al·ludix a una tradició arreplegada en les actes sacramentals, segons els quals Judes va considerar insuficient la ració que se li havia reservat en el sopar i, aprofitant un descuit de Jesús, li va robar un peix del plat. En esta imatge el gest del traïdor queda prou bé reflectit.


Miracle de les bodes de Canà. Jesús ordena un servent omplir les gerres d'aigua per a convertir-les en vi. Destaca els detalls de l'aigua i de les vestiduras de les imatges.
Trobada de Jesús amb una dona, relacionat possiblement amb un miracle o una petició de perdó.





El Monestir es troba en ple Pirineu rodejat de grans boscos de coníferes, especialment del pynus silvestris o pi roig (pel color rogenc de la corfa). Com sempre, és fàcil trobar branques en el sòl trencades pel vent, algunes seques, altres més tendres, en fi, material sempre aprofitable per a un composició d'ikebana, i en este cas serà en homenatge al Mestre pedrapiquer de S. Juan de la Peña per la seua magnificència en l'obra que ens hi ha llegat.
                         
                                   UN MORIBANA MONACAL


MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:


Pino roig (pynus silvestris) : per al SHIN, HIKAE y GO


Heura (Hedera helix L.): per al TOME


Anemone (Anemone coronaria L.): per al DO









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada