dilluns, 12 desembre de 2011

TÈCNIQUES DE PODA

 APROXIMACIÓ A LA PODA DE BRANQUES
Presentem un exercici fàcil i zencill, i de manera arientativa, de quina manera s'ha de realitzar una poda de branques per primera vegada. Amb estes indicacions volem donar solucions pràctiques a les persones que s'inicien en esta tècnica d'ikebana.
En primer lloc, no existeix un únic mètode de tall i poda en el món de l'ikebana, ja que cada escola d'ikebana té les seues tècniques i els seus estils, i dins de la nostra escola, les tècniques poden ser molt variades. A més cal tindre present que influeixen altres factors, com el tipus de material que s'usa, la pròpia elecció, la sensibilitat de cada persona, etc. Així que, les possibilitats d'afrontar una poda són múltiples, i només amb la pràctica i el perfeccionament de les tècniques s'obté la destresa sufient per a arribar a solucions molt més atrevides i harmonioses.
En segon lloc, cal esmentar que quan s'hi treballa amb materials molt ramificats, el primer que hem de fer és contemplar la possibilitat d'obtindre els tres elements principals de la mateixa branca:
 - SHIN (el cel)
 - HIKAE (el cel menut)
 - GYO (la humanitat)
No sempre serà possible aconseguir-ho, però almenys SHIN i HIKAE sí que en serà fàcil.
Comencem amb un examen del material. En este cas tenim com a exemple una branca d'eucaliptus gunni (eucaliptus de fulla redona que s'usa en floristeria):




Elecció de les línies principals.
Tot el material es caracteritza per estar molt ramificat, amb branques simètriques en forma de creu. D'esta mateixa obtindrem el SHIN (el cel) i el HIKAE (el xicotet cel).  
El SHIN (el cel) sempre serà el punt més elevat del treball, que identificarem amb el punt més alt de la branca.
El HIKAE (el cel menut), en canvi, ha de ser un punt inferior que el SHIN i ha d'estar situat una mica cap arrere (veient-lo frontalment), perquè la finalitat és que done profunditat al conjunt. 
En el cas de l'exemple amb l'eucaliptus del dibuix inferior, triarem la branca inferior dreta per a fer de HIKAE per tindre tota la branca inclinació natural cap a la dreta. Per al GYO (la humanitat) hi afegirem una branca posteriorment:



Un breball de mà esquerra.
Quan veiem que la branca té una inclinació natural cap a la dreta, i elegim el HIKAE a la dreta del SHIN, significa que realitzarem un ikebana de mà esquerra, és a dir, va a ser un treball que es projecta d'esquerra cap a la dreta (dit d'una altra manera: parteix de la esquerra i es desenrotlla cap a la dreta, per tant un treball d'esquerra, que és d'on parteix).



Elecció d'elements que s'hi han de tallar
Una vegada elegits els dos punts principals (SHIN i HIKAE), cal podar la branca per a dejar-la neta. Si esta ja té la alçària que necessitem, tot el que s'hi troba des de la base cap amunt ha de quedar net de branquetes i fulles i anirem pujant amb el tall cap a les branques superiors fins a deixar-la neta. S'hi pot deixar alguna branca al llarg de la tija per a equilibrar el conjunt, però tot dependrà de la resta d'elements que s'hi incorporen.
Sí que s'ha de tindre molt present que les branques simètriques o en creu no son massa estètiques en ikebana (un principi bàsic d'ikebana és la asimetria), per la qual cosa cal evitar-la.


                         Les línies puntejades en roig són les branques que s'han d'eliminar. 

De tots els elements tallats s'ha obtingut una branca neta:


Efecte simètric.
Si haguérem deixat alguna branca simètrica, en forma de creu, l'efecte haguera sigut este:


El muntatge de l'ikebana
A partir d'ací, ja podem situar la branca principal en un recipint adequat per a moribana. El recipient pot ser de qualsevol forma: redona, quadrada, ovalada, etc. però sempre ha de tindre una alçària que no supere els 10 cm. Subjectarem la branca SHIN sobre el kenzan (base de plom que permet subjetar les flors):


Elecció del GYO (la humanitat)
Per al GYO elegirem una branca més menuda que la principal i sempre del mateix material que les branque anteriors (l'eucaliptus), i la situarem just enfront del SHIN i del HIKAE, formant una estructura triangular.
 

És important assenyalar que estos elements (SHIN, HIKAE i GYO) són punts en l'espai i les branques que hi anem incorporant poden marcar estos punts de qualsevol forma, segons les característiques de les branques o la pròpia elecció de cada u, però sempre s'ha de buscar la estètica millor possible:

                             Formes en què es pot arribar al GYO

Estructura triangular.
A partir d'esta estructura triangular formada pel SHIN, HIKAE i GYO (realitzats amb branques de la mateixa classe, en este cas eucaliptus), en la seua base se situarà el nucli o el cor de l'ikebana amb la incorporació de la resta d'elements:


                             Estructura triangular formada pel SHIN, HIKAE i GYO


Incorporació del TOME (la terra)
El TOME està format, generalment, per un material distint de l'usat per als elements anteriors (normalment solen usar-se fulles grans), i se situa en la base del SHIN en direcció cap a avant de la composició floral (veient-la frontalment).

Incorporació del DO (la persona que realitza l'ikebana)
Este element està format generalment per la flor, que en podrà ser 1, 2 o 3 (sempre impar, l'únic par admés és el 2), i se situa aproximadament en el centre de la composició




Presència de l'element KU (el buit)
El KU és un element importantíssim en tota composició que s'ha de respectar sempre. Té com a característica el fet de donar transparència i lleugeresa al conjunt. És un componenet que, encara que és un buit, conforma un espai molt necessari per a equilibrar i harmonitzar la composició.




El resultat final:





Parts de l'ikebana.
Si observen detalladament l'esquema, l'ikebana està compost per:

  - dos elements en la zona del cel: SHIN i HIKAE
  - dos elements en la zona de la humanitat: GYO i DO
  - un element en la zona de la terra: TOME

Tot això sense comptar amb els complements (SOE) que s'hi poden incorporar i que dependran del material que s'hi use.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada